El Tribunal Suprem defineix el desplaçament fins al primer client i el retorn al domicili com a temps no efectiu de treball
En una sentència recent, el Tribunal Suprem ha establert que els desplaçaments que realitzen els treballadors des del seu domicili fins al primer client, així com el retorn al final de la jornada, no es consideren temps de treball efectiu, sempre que no s'estableixi el contrari en el conveni col·lectiu aplicable o en el contracte de treball.
Context i detalls de la resolució
El Tribunal ha analitzat la situació de treballadors que no disposen d’un centre de treball fix i que inicien la seva jornada laboral directament des de casa per desplaçar-se a clients designats per l’empresa. Aquesta activitat és habitual en sectors com el comercial, serveis tècnics o assistència domiciliària.
Segons la sentència, només es computarà com a temps de treball efectiu aquell que es dediqui a l'exercici de les tasques professionals pròpiament dites. El desplaçament, tot i ser una part necessària del treball, no compleix aquesta condició si no està regulat específicament en altres termes.
Implicacions per a les empreses i treballadors
Aquest criteri pot tenir un impacte significatiu en la gestió de les jornades laborals i les retribucions dels treballadors que es troben en aquesta situació:
Per als treballadors, pot implicar una reestructuració del còmput de la jornada i, en alguns casos, una possible reducció del temps considerat com a treball efectiu.
Per a les empreses, ofereix una guia clara, però també pot suposar un repte en termes de transparència i comunicació amb els empleats.
Claus per al compliment normatiu
És fonamental que les empreses revisin els seus convenis col·lectius i els contractes laborals per assegurar-se que aquests detalls estan clarament especificats. En cas contrari, poden sorgir conflictes derivats de la interpretació d’aquest criteri.
