El Tribunal Suprem protegeix el dret a l’honor de les empreses davant l'assetjament en línia
El Tribunal Suprem ha reafirmat el dret de les empreses a defensar el seu dret a l'honor enfront de l'assetjament en línia, segons una sentència del 23 de juliol de 2024.
Aquesta decisió es basa en un cas on un extreballador d’una empresa de transports va publicar múltiples comentaris difamatoris a internet, acusant la companyia de tenir els seus treballadors en condicions d’esclavitud i de no pagar salaris, entre altres falsedats.
Els fets: Assetjament en línia i difamació
Després del seu acomiadament, l'extreballador va iniciar una campanya de desprestigi contra la mercantil, publicant ofertes de feina falses i missatges en un portal d’ocupació, on afirmava que l'empresa "no pagava" i que les jornades laborals eren de "13 hores mínimes". També va reclamar un finiquito de 11.000 euros, que es va demostrar fals. Malgrat que l'empresa va aconseguir eliminar aquestes publicacions en diverses ocasions, el treballador va continuar publicant nous missatges difamatoris.
Davant la persistència dels atacs, l’empresa va presentar una demanda per intromissió il·legítima en el seu dret a l’honor, sol·licitant 7.000 euros com a indemnització. Tot i que en primera instància la demanda va ser desestimada, l’Audiència Provincial de València va condemnar el treballador a pagar 5.000 euros a l'empresa.
El dret a l’honor de les empreses
El Tribunal Suprem ha confirmat que les empreses també tenen dret a protegir el seu prestigi professional i que no és necessari demostrar un dany patrimonial per defensar aquest dret. La sentència subratlla que, per considerar que s’ha vulnerat el dret a l’honor, és necessari que es produeixi una desqualificació injuriosa o una crítica infundada que qüestioni la integritat i ètica de l’empresa.
En aquest cas, el Tribunal va determinar que les acusacions del treballador no estaven justificades i que es van fer amb l’objectiu de danyar la reputació de la companyia. La llibertat d’expressió no empara afirmacions injurioses o difamatòries que busquen desprestigiar una empresa de forma reiterada.
Indemnització per danys morals
Finalment, el Tribunal Suprem va confirmar la indemnització de 5.000 euros per danys morals a favor de l’empresa, rebutjant l'argument de la defensa que sol·licitava una compensació menor. Els magistrats van destacar que el comportament de l'extreballador va ser desproporcionat i va superar els límits de la llibertat d’expressió
